divendres, de juny 10, 2011

Half Challenge Calella 2011

Aquestes 4 ratlles les escric per deixar constància de les sensacions i les emocions que vaig viure el passat 29 de maig de 2011.
En primer lloc he de dir que va ser un cap de setmana plegat d’èxits esportius. Ja que a la Champions del Barça de futbol, li hem d’afegir la copa d’Europa d’handbol, i l’ascens del nostre petit i sovint oblidat Centre d’Esports Sabadell.

Però el meu record no està basat en això, sinó en el cap de setmana que vaig passar a Calella amb la Jackie,el Biel i la Iria,i el suport incondicional de l’Ester.
I l’objectiu era, des del mes de febrer, acabar la Half Challenge del Maresme. O sigui una triatló de mitja distància. Més conegut com a Mig Iron Man (1900+90+21).

He de dir que la Triatló va anar molt bé. Em vaig divertir molt i vaig disfrutar una passada.
Sabia que patiria per acabar, però també sabia que tenia moltes possibilitats de fer-ho bé.
Feia temps que volia fer una triatló de Mitja distància. De fet aquesta és la tercera vegada que ho intentava, però sempre havia abandonat a meitat de la preparació, perquè veia que no entrenava tot el que necessitava.
Aquesta vegada m'ho vaig platejar en serio, vaig parlar amb la Jackie, i vaig fer un pla d'entrenament, que he intentat seguir al màxim.

També m'he comprat una bici, he demanat consell a molta gent, i he fet alguna tirada llarga de bici. Cosa que no havia fet mai.
Quan s'acostava el dia veia que la preparació anava bé. Tot i que tenia alguns dubtes:
A l'aigua podia agafar rampa. Ja que quan faig una tirada llarga a vegades m'agafa rampa al peu esquerra (però ho vaig solucionar anant a ritme tranquil).
A la bici patia per si em faria mal l'esquena, o els genolls. Que són els dolors que he tingut quan he fet una tirada llarga. Però em vaig sentir molt bé, i en cap moment vaig forçar la màquina.
I el tram de córrer anava molt tranquil, fins que el diumenge abans de la cursa vaig fer un entreno de poc menys de 2 hores, i no vaig poder acabar perquè em feia mal el bessó dret i el genoll esquerra.
Així que ja tenia motius per no estar tranquil en cap moment.

Així doncs, afrontava la cursa amb ganes i amb una mica de cangueli.

Però hi ha una cosa que és increïble. La cursa, l'ambient, els altres atletes, els amics i familiars donant suport...i l'adrenalina a tope!!!
Això és algo indescriptible.
Quan estàs a la platja,mirant els altres tri atletes. Observes les boies. Mires a boxes. Visualitzes la cursa.... I penses en el llarg camí per arribar fins aquí. Jo només pensava una cosa: "Alea jacta est"

Comença la cursa i m''ho prenc en calma. Li he desitjat sort al Marc, i nedo tranquil. Em sorprèn arribar tant aviat a la primera boia (millor).
Vaig fent i arribo a la segona (em sento perfecte, en 2 minuts he de fer el 3er gir). I aquí em molesta una mica el sol. Em desoriento una mica, però de seguida agafo el ritme de nou. Faig l'últim gir i encaro ja la recta final. I penso....això ja ho tinc. Estic a punt d'acabar el primer tram!!!
Quan surto de l'aigua veig a l'Ester,la Jackie, el Biel i l'Iria i em paro a fer-los un petó. Vaig ràpid, però no cal estressar-se. Encara queden unes quantes hores de cursa. No em vindrà de 15 segons.
Em canvio, em poso crema i cap a la bici. Veig que la meva bici està bastant sola a la seva zona. Cap problema. Ara toca pedalar, i a més sé que m'adelantarà molta gent. Estic preparat mentalment per això.
Em sento bé en bici. Trobo que el circuit no és difícil, i vaig lent a les pujades i intento apretar a les baixades. Els acobles em van de conya, tot i que els hauria d'haver provat abans (però no va poder ser). Van caient els quilometres mentre m'adelanta gent, jo també passo a algú. De tant en tant xerro amb algun company, o dono ànims quan adelanto.

Vaig prenent aigua, isostar, gels i fruita. Quan encaro els últims 25 km penso el mateix que a  l'última recta de la natació. Em sembla que això ho tinc bastant bé. Finalment arribo a Calella i em sento en plena forma per afrontar la mitja marató.
Si em faltaven forces per encarar l'última part de la tri, aquestes me les donen la Jackie, l'Ester i els dos menuts des de la "grada". També em diuen que el Jordi la Marta el Cesc i la Maria estan venint. Quina il•lusió!!!

Ara penso...és com si comencés una mitja marató. Es tracta d'anar i tornar a Santa Susanna 2 vegades i ja està!!! Però sobretot... en calma.
M'havien dit que un bon pla era fer els primers 5-10km tranquis, i després apretar. Cosa que vaig comentar a un company mentre corríem. Ell em va dir, que em limités a córrer sense forçar. Que apretar a aquestes alçades de la cursa volia dir tenir moltes possibilitats de trencar-se. I li vaig fer cas. Vaig fer els primers 10km a poc menys de 5 minuts els km. I els últims 10 a 6 minuts el km. De fet els últims 3 o 4 ja no podia....
Quan em faltava poc menys d’ 1 km m'agafa rampa a la cuixa esquerra (un lloc que mai n'havia tingut). Paro uns segons, i veig que arriba per darrera el gran Domènech. Li dono ànims i li dic que vagi tirant. Però ell m’espera. M'anima,i m'ajuda fins a l'arribada.
Quina emoció!!!!
Falta molt poc per ser finishers ... ja sentim l'espiker.
També sentim la música.
Ens saluda la Carol, la Che i el Manolo!!!!
Ja veiem l'arribada...això és increïble.
Fem crits de victòria amb el Dome mentre encarem la recta final. Aixequem els braços com uns campions!!!
Des de la grada em criden: Cesc!!!! i llegeixo una pancarta que diu: CESC CAMPIÓ!!!
Osti, la família en ple!!! Se'm posa la pell de gallina i afronto els metres finals com una fita històrica.
Ens abracem amb el Dome, ens donen la medalla, la camiseta de finisher i ens feliciten!!!!!

Ja he fet Mig Iron Man!!!!!!!!
Després de 5 hores 29minuts i 32 segons, he completat Mitja Iron Man!!!!!!!!

No puc aguantar-me i em salten les llàgrimes com un nen petit.
Després felicitacions, abraçades, fotos, recuperació i a dinar, descansar i sobretot a disfrutar de la gesta.

Mentre m'adormo, me'n recordo de tots els que m'han ajudat, m'han aconsellat i animat a fer-ho.

I a tots vosaltres us ho vull agrair:
Sobretot i en primer lloc a la Jackie, que sense ella no ho hauria fet. No només m'ha entès i m'ha recolzat, si no que m'ha fet de coach. Estic segur que és una de les millors coachers que hi ha. Gràcies preciosa aquesta victòria és en gran part gràcies a tu.
També estic molt content del Biel i la Iria. Ells, amb la seva innocència i el seu amor són capaços de moure cel i terra.

Després vull agrair el suport dels germans i parelles. M'han animat molt, i sobretot l'Ester que ha passat un cap de setmana full time col•laborant. I el Jordi i la Marta, el Cesc i la Maria que han vingut a animar-me i fer fotos.
I com no els pares. No sé si ho entenen, però m'ajuden sempre en tot.

L'altre gran aliat i conseller: l'Albert. Gràcies per tots els consells i pel material. M'has ajudat moltíssim.
I els companys de triatló: Començant pel Pedro i l'Àngel,que han fet el que han pogut per millorar una mica el meu rendiment, i m'han ajudat més del que es pensen.
I tots els companys que m'he anat trobant mentre entrenava, que en posaré alguns, però segur que me'n deixo algun altre. Tots els consells que m'heu donat, i tots els que m'heu animat, heu col•laborat a fer-ho possible: Alberto, Pep, Marc, Jorge, Carles, Jordi, Vicenç, sr. Turmells, Salva i les fèmines, Pilar, Che, Noe, Carol i Laura. Ei, que em deixo el Manolo, sempre tant tranquil, i el sr IM Azabal, així com el David i el Dani. També el Gerard Camps, el Jordi Escuert, el Serginho, el Marcel i el Santi Codina (la propera la farem junts). I com no els boletaires team (Pep, Albert, German, Oscar, Eskinas, Alexis) que tot això va començar amb vosaltres.

En fi, moltes gràcies a tots.
I ara....
bé, ara descansar una mica, estar més amb la família, treballar a tope que la cosa està molt xunga, i....
i......ja ho veurem, que la gent mira molt cap a Niça, Roth, en fi. Ara descansar.


Cesc Batlló i Farriol.

PD.Deixo aquí algun record de la cursa:








9 comentaris:

ESTER ha dit...

Ei Cesc, ets collonut!!!
A mes de ser un bon atleta, fas unes croniques brillants!!!

M'he emocionat i tot llegint.la i recordant el cap de setmana i
l,ambient de Calella.

Ets fantastic, SuperCesc.

Petons

Ester

MARTA SIMÓ ha dit...

Cesc la teva crònica és fantàstica!!!! i és extraordinari que a través de les teves paraules i el teu esforç siguis capaç d'expressar tot el que ets, una persona excepcional!!!! Personalment t'admiro perquè proposar-se una fita com la teva no és una qüestió només física (que també!!!) sinó una qüestió de força mental i sentimental. MOLTÍSSIMES FELICITATS!!! (ah!! i jo també em vaig emocionar al veure´t!!!)

Molts i molts petons!!!!!!

Marta Simó

Jackie ha dit...

Cesc ets el millor!!!!!!!!!!!! Al llegir aquest text he pogut sentir la teva ànima, ho has escrit amb el cor i és realment fantàstic. T’estimo molt i ha sigut un plaer fer-te coaching. Pensa que tot això que has aconseguit és mèrit únicament teu. Has pogut tenir col•laboració, és veritat, però amb això no n’hi ha prou. Per fer aquesta prova tan dura es necessita molta passió pel esport, molta confiança en un mateix, molta dedicació amb els entrenaments, molta capacitat de superació per afrontar les petites recaigudes i tot això ho has posat tu. Sense la teva força, sense la teva constància i sense el teu esforç tot això que avui celebrem no seria possible. T’admiro i estic molt feliç de que els nostres fills tinguin al seu costat una persona tan increïblement meravellosa com tu. Ets el gran regal que ens ha fet la vida a l’Iria, al Biel i a mi. Moltíssimes gràcies per ser tan bona persona, tan bon pare, tan bon amic, tan bon marit i tan bon TOT. T’estimo amb tot el meu cor. Un petó enorme.

Junts fem Collsuspina ha dit...

Óstia, nano...
Casi em fas plorar a mi i tot!!!!
Ets collonut, i ja ho saps!!!

I evidentment la Jaky al teu costat, quin parell.

Moltes felicitats, per la gesta, per l'esforç, per tot!!!

Endavant Ben parit!!!

SERGINHO ha dit...

Molt be Cesquinhioooo!! ets un veritable crack! T'ho has pres molt en serio i la constància t'ha premiat! Enhorabona !

Salvapb ha dit...

Moltes felicitats Cesc per aquesta crònica. Tinc la gallina de piel.
Una abraçada i felicitats pel blog.

Ocell ha dit...

Felicitats finisher! Molt bona crònica de sensacions i l'emoció que significa fer aquests triatlons de llarga distància.
A veure si el següent és Niça que és un bon Ironman i està molt ben organitzat. A més dedueixo que corres bastant bé (jo no), que és clau amb la calor que hi fa.

Ja aniré seguint les teves aventures esportives que posis al bloc :-)

FRANCESC BATLLO ARASA ha dit...

Al darrera de un gran Campiò, sempre hi ha una gran dona. Moltes felicitats.

Anònim ha dit...

Cesc moltes feliçitats, ens coneixem poc pero al llegir aquest escrit m'he emocionat, he recordat tot el vaig sentir en la marato, eps que al acabarla i vaig entrar amb la meva filla tambe em van saltar les llagrimes. Quant fas un esforç tant gran finalitzat t'omples.
Per cert al llegir-ho i explicar el teu escrit a la meva dona, el que ha dit: ai,ai,ai que ja tenim un altra meta. No ho se i ho veig complicat especialment per entrenar, pero no puc dir mai no ho fare.

Gracies per el teu escrit m'has motivat i emocionat.


Jordi Camps